Índex
Comencem parlant sobre el Català
Els insults en català són una de les senyes d’identitat del poble de Catalunya. Hi ha una gran varietat de paraules en català que es poden fer servir com a insult i que poden sonar divertides, i fins i tot ridícules. I és que el Català és una de les llengües més riques pel que fa a blasfemacions.
Com tothom sap, els catalans som gent educada i neta. Ara bé , que no ens facin enfadar. També tenim aquest to satíric amb el qual moltes vegades ens adrecem a la gent. Al llarg dels anys són molts els insults en català que han nascut per la fusió de dues paraules. Com per exemple: Llepaculs, figaflor o abraça fanals. Cal destacar que generalment els insults es reparteixen geogràficament ja que cada comarca té els seus propis insults. Però en aquest cas generalitzarem, i analitzarem alguns dels insults en català més comuns al nostre país.
Recopilem alguns Insults en Català
- Un dels insults en català més utilitzats no és altre que carallot: S’utilitza per fer referència a aquelles persones que viuen als núvols. També els podem conèixer com a: Encantats, aturats, badoc o beneit. Per exemple : “no siguis carallot, és clar que ho pots fer; es va quedar allà plantat tota la tarda com un carallot”.
- Més al sud del País trobem paraules com abraçafanals: És un dels insults en català més utilitzats al barcelonès que serveix per referir-se a aquelles persones sense criteri propi, que es deixen portar per les conviccions dels altres.
- Si anem a la Catalunya rural trobarem insults com per exemple “afaitapagesos” que fa referència a aquelles persones que busquen aprofitar-se de la gent a mala fe.
- Cagadubtes: Com bé diu la paraula, si algun dia us la mencionen, és que no teniu les coses gaire clares. No series la primera persona amb la que pensarien en el moment de decidir si tallar el cable vermell o verd d’una bomba que està a deu segons d’esclatar.
- I ja que estem parlant de cagallons, perquè no mencionar al mític cagamandúrries? Aquest fa referència a aquelles persones amb cert dèficit de seny, que duen a terme actuacions irresponsables , i actuen de qualsevol manera.
- Figaflor: La seva versió masculina seria: nyicris. Utilitzarem aquest insult fent referència a una persona bleda, que s’ofega en un vas d’aigua.
- Estaquirot: Ets d’aquelles persones paradetes, sense inciativa i bastant paradeta? Si és així, que sàpigues que aquest insult és el que més t’identifica.
- Bufagaites: Persona amb un ego molt alt, que s’ho té tot cregut. Tot i així, sovint s’utilitza per fer referència a aquelles persones que no toquen de peus a terra.
- Cagadimonis: Utilitzat en una persona que no sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
- Cap de fava: Bàsicament és algú que no hi toca. És una variable de cap de suro.
- Empaitabisbes: Dit d’una persona molt tossuda, que no surt de les seves pròpies opinions i és incapaç d’escoltar als altres.
- Malparit: I acabem amb un dels insults per excel·lència. S’utilitza per a dir-li a una persona que és dolenta, que va amb cruels intencions. Un exemple clar podria ser: “Aquell malparit encara no m’ha tornat els quartos que li vaig deixar“. I sí, als catalans ens agraden molt els diners. Inclús diuen que ens costa gastar-los, o bé deixar-los. Així que no siguis malparit i torna’ls-hi ja!
Quines Conclusions Extraiem?
Havent vist això, podem arribar a la conclusió que són molts els insults en català que conviuen a la nostra terra, i són molts els que han nascut per la fusió de dues paraules que no tenen res a veure entre elles. I és per aquest motiu que el català és una llengua tan rica i esplendorosa, perquè treu insults i expressions dels llocs més austers i insípids. D’allà on no hi ha una paraula, el català t’en treu dues.
